Anit vaig arribar a casa a les 22h15, com comensa a ser habitual en mi. Segueixc alsant-me cada dia a les 06h30 del mati, aixi que despres d'arribar a casa a eixes hores (o mes tard), pegar-me una dutxa i sopar, casi no hem dona temps a conectar-me a internet.
Alguns dies, com avui passe una horeta a l'escola mentre espere a Isabel que te mes classes que jo, i aixi aprofite per a comunicar-me, llegir i escriure mails, i posar al dia el bloc. Pero aci no tinc les fotos que vaig fent, aixi que de nou deixe l'entrada sense imatges, que espere publicar promte.
Cada dia que passa m'atrau mes aquesta ciutat. Segueixc pensant que no podria viure en un lloc tan gran, on enormes panells lluminosos impedeixen que cap nit siga fosca. Pero tambe comense a viure al seu ritme. Bus, metro i tranvia. Cada dia. Dos vegades al dia. Tal volta tres. I comences a agradar-me els seus vagos grisos, els tranvies rotjos que tenen un filet groc del que cal estirar per a solicitar la parada, i que jo agafe encara que la parada ja estiga solicitada. M'agrada estirar-lo i sentir la campaneta, ring STOP REQUIRED. Pero el menjar cada vegada m'agrada menys. Sandwich per a dinar i carn per a sopar, cada vegada pitjor. El sandwich me'l prepare jo, perque sino tots els dies he de menjar per ahi, i no es gens barat. I el sopar que me'l fan a cada, comensa a ser repetitiu, carn de porc, pollastre, ternera, chulletes.... vullc verduraaaaaaaaaaa!! Aixi, que quan decideixc menjar fora de casa, sols menje ensalada. Beneides verdures. El mal es que costen un ull de la cara. Una racioneta de ensalada preparada 8$..... pero si he de pagar per algo que siga bo!!
El barri grec, Little Italy, el districte economic, el barri gay, Chinatown,el barri hippie.... la diversitat es una altra de les coses que m'agrada. Toronto es multiracial i multicultural. El 50 % de la seua poblacio es de pares extrangers, i de la resta, el 25% es d'ascendencia inmigrant....Aci no hi ha racisme.
Ahir estiguerem a la Illa de Toronto, amb una platja que dona al llac i uns parcs preciosos. Varem esperar a que es fera de nit per a veure la ciutat iluminada, i de nou vaig tornar a tenir eixa sensacio. Quin espectacle de llums, creat per a impresionar, per a deixar-te bocabadat, sense adonar-te de que la nit esta feta per a ser fosca, i el dia lluminos. Quanta llum malgastada.....
Avui toca visita als museus. Tornare a vore als Guerrers de Xi'An, perque casualment ara estan aci. Quina emocio. Despres he quedat amb Colette ( la dona canadenca que vaig coneixer a Vallada) per anar a un parell mes de museus, amb el seu vist-i-plau. Bona companyera de visita si tenim en comptes que es artista i profesora a una escola de disseny : )
Estic cansada, comense a tenir una sombra morada baix dels ulls. I m'ha eixit un ull de poll.....Pero en fi, la setmana que ve ja torne. Ara sembla que ja no tinga temps per a fer tot el que m'agradaria. Dema me'n vaig a Ottawa a visitar a Trish. El divendres sols tinc una classe aixi que m'agafe el dia lliure. Estare a Ottawa fins dilluns que aci es festa, segurament tambe visitare Montreal, i dilluns quan torne ja comensara el compte enrere. Fotos de Canadà
No hay comentarios:
Publicar un comentario