29 ago. 2010

Descobrint Toronto

Hola a tots,

Ja porte una setmaneta al pais de l'acer (o arce), les banderes ondejen per tot arreu i a mi hem dona la sensacio de que els paguen per tindre-les a la porta de casa, com a les pelis americanes, que per cada bandera que ix la peli rep una subvencio.... pero no se si tambe ho fan per aixo.

En aquestos tres ultims dies he descobert algunes cosetes de Toronto, unes m'han agradat mes i altres menys pero al fi i al cap totes m'han despertat curiositat. Dijous de vesprada vaig anar amb Isabel, que es la xica d'Albacete que ve en mi a classe, a descobrir el cor de la ciutat: gratacels, avingudes enormes i tendes gegants. Varem comensar per visitar els ajuntaments de Toronto, per recomanacio de Pablo (el setabense que viu aci des de fa 23 anys), primer el vell i despres el nou. Per accedir al vell varem passar un escaner i despres de pegar una volteta ens varen cridar l'atencio per fer una foto, ups... no ho sabiem. Sota aquestes linies vos fique una foto de lédifici.



I vosatros es preguntareu, perque voliem vore l'Ajuntament? doncs perque aci a Toronto els jutjats son a portes obertes, i ens va pareixer una bona oportunitat per a saber com funcionaven. Varem trobar una porta amb una llista de delictes a la porta, al costat d'uns noms que es repetien, supose que perque tots estaven acusats de diversos delictes. Ens mirarem, apagarem els movils per si de cas sonava el Abrazame Amor, i entrarem.
En obrir la porta vegerem que no hi havia molta gent, el jutge amb una ajudant. Un fiscal interrogant a una xica, la tapescript, l'acusat i el seu abogat. Un policia a la porta, i un altre guiri a un banc. Tots es quedaren mirant-nos i nosaltres ens sentarem. El primer que ens va cridar l'atencio va ser que no sabiem d'on eixia la veu que sentiem, a part de que enteniem poc. Veiem a una dona amb una especie d'embut forrat de tela menejant la boca, pero de vegades encara que ella no obrira la boca, se sentia una veu femenina. Al final varem entendre que era un nou sistema per a enregistrar tot allo que es diu a un jui, la tapescript, pero que en comptes d'escriure-ho ho repetia en veu. Darrere d'ella estava la xica que parlava i per aixo ens haviem confundit. En 10 minuts es va acabar, era un atrac amb arma, crec que a una casa. Tot el mon es va ficar en peu, menys nosaltres, fins que el guiri ens va fer senyes. Despres ens va explicar que a mes de ficar-se en peu quan el jutge entra o ix, calia fer una reverencia a l'entrar a la sala. Per aixo tots s'havien quedat mirant-nos......


El segon edifci que varem visitar va ser el nou ajuntament, l'administratiu. Voliem pujar a l'ultim dels 25 pissos, per a ahorrar-nos els 20 dolars de la CNN tower, pero no se com varem acabar en un congres de diputats. Un hemicicle on estaven apelant una mocio per a reconvertir una casa en una casa d'acollida per a pobres. Toronto a pesar de ser una ciutat rica te un greu problema amb els vagabunds, hi ha molta gent vivint al carrer, a pesar del fred que fa a l'hivern (passen dels -30....). A l'eixir ens varem topar amb l'alcalde, pero no ens el varem presentar..... mala sort, tal vegada ens havera donat un treball!!


Casualment eixe dia anavem les dos un poc gitanetes, qui ens anava a dir que anavem a mesclar-nos en la jet set? Isabel en uns pantalons negres bombaxos, i jo blaus, i amb les nostres motxilles i cameres de guiris. Sense eixir d'aquest edifici varem anar pel PATH als gratacels. El path (que significa cami, pero del tipo rural) aci es un conjunt de vies subterranees que comuniquen els grans edificis, els centres administratius i comercials de la ciutat, i els garatges i entrades de metro, tot per baix terra. Per suposat esta ple de tendes i comersos, que aprofiten l'espai. Esta pensat per a que la gent que treballa al centre no haja d'eixir al carrer, i puga anar del metro al treball i del treball al restaurant, o de compres. Ja vos he comentat que baixen dels 30 graus no? i tot esta nevant durant mesos... que fred!!


Aci teniu dos fotos dels edificis del centre, en una no caben....





Allí el nostre desti era el Canoe. Un restaurant que es troba al pis 54 d'un dels gratacels. No havem a dinar, simplement a fer-se una coca-cola, que va acabar siguent un te amb gel que va costar 7 dolars $$$$$$$, com fan diners aci els canadencs, eh??!! ara si que no puje a la CNN tower. Quan el cambrer va vore que m'havia acabat el te va vindre a preguntar-me si en volia mes, i jo amable i saviament li vaig dir que no, sabia que barat no anava a ser.... Despres de pagar varem decidir anar-se'n prompte, Isabel deia que notava les mirades del cambrer clavades en l'esquena, i la veritat es que les nostres pintes desantonaven un poc aixi que varem decidir tornar a casa. Baix  vos fique una foto de les vistes des del Canoe.




Ahir el dia va ser mes curt: platja per a dinar, i jazz a una plasa a l'aire lliure despres de sopar. Cartells lluminosos gegants (d'H&M!), i montons d'anuncis amb llums de colors.....quanta energia malgastada!!!


I avui, a pesar de ser dissabte tambe m'he alsat matinet. A les 7 fora, encara que tots els dies hem desperte abans de que sone el despertador, i aixo vol dir que descanse be. Hem visitat les Niagra Falls. IM-PRE-SIO-NANTS, pero molt turistiques. El poble Niagara es com si fora Las Vegas, ple d'atraccions, des de l'ave fenix i la noria, fins el museu del terror....Pero les catarates son precioses, hem pujat a un vaixell que pegava la volta per baix, 15$ amb impermeable incluit. M'he sentit mal. Contribuint a tot eixe montatge gegant per a traure diners.... pero el viatget ha valgut la pena. Hem anat baix de les catarates i el soroll no ens deixava parlar ni escoltar, ens arremullat de baix a dalt i hem passat per dins dels arc iris!!!! somewhere over the rainbow..... uauuuuuuuuu.



En aquestes fotos: 
1. " Ma" casa. 
2. La furgo dels gelats que sempre m´ha fet por.
3. Els hot dogs ambulants que estan per tot arreu
4. La meua adquisició de dimecres a la biblioteca pública






Publicar un comentario