15 ago. 2010

Des de Montacitos

Avui és dimecres, són les 20h de la vesprada i ja hem acabat la nostra jornada de cooperació. Esta vesprada hem fet un taller participatiu amb la gent de Montacitos per a extraure quines són les potencialitats i les necessitats que pensen que té la comunitat. Los Montacitos és una comunitat formada per diferents sectors amb cases agrupades però molt separats entre ells. Es troba a 1300 metres, al peu del pic més alt de les Antilles, i del Carib. La nostra faena ací consisteix en crear unes rutes per a presentar-les i poder rebre subvencions.
Avui de matí ens hem alçat a les 7h30 i ens hem anat a fer una de les rutes, a un “salto” format per un montó de cascades precioses i impresionants. Hem menjat bananos a peu de bananer i hem baixat derrapant entre la fullarasca i caminant entre papallones. Després de 5 hores hem tornat a casa de Santa, i la resta de l’equip estava esperant-nos per a dinar. Però abans ens hem pegat una dutxa en la manguera i en bikini al costat de casa. L’aigua estava molt gelá, però si no ho feiem en eixe moment després seria pitjor. Hem arribat baix la plutja, esgotats i amb molta fam, però la ruta ho ha merescut.
El viatge va començar dissabte passat, arribarem a les 8 a l’aeroport de València. Puntuals i amb les dos hores d’antelació que sempre ens recomanen, i si no havera estat així haverem perdut totes les caixes de material escolar i farmcèutic que portavem, perque aquest any havia canviat la normativa i sols podiem portar un bulto per persona. Com que teniem temps varem decidir juntar una caixa amb cadascuna de les nostres maletes, amb film, cordes i cinta adhesiva. Funcionà, tinguerem el temps justet però la primera prova en equip fou un éxit. Nou hores més tard arribavem a l’illa republicana, i a part dels control de rigor, on ens llevaren alguns dels medicaments per estar passats de data, la maleta de Josep no va arribar. Cinc dies després encara no ha arribat.
El jet lag ha sigut marcadet. Un dia de 30 hores esgotador, i a les 4h30 de la matinada següent jo ja estava desperta. En arribar a Santo Domingo ens va arreplegar Meraris, amb una guagua. 4 hores després arribavem a San Juan de la Maguana, allí soparem un super sandwich i dormirem a l’únic hotel de la ciutat. Al dia següent, dilluns, varem tindre una reunió a FECADESJ (Federació de Caficultors i Agricultors de San Juan), i després de dinar baix d’un arbre carregarem 2 jeepetes i pujarem cap als Montacitos. Kike, Àlex, Marta i jo pujarem darrere amb les maletes i després de un parell d’hores, plutja, bots i alguna moradura, arribarem a la comunitat. Ací ens hem allotjat en el sótano de casa Santa i Grabiel, una espècie de bunker preparat per a soportar huracans. Tots junts amb colxons i les nostres mosquiteres que eviten que els mosquits ens deixen sense sang per la nit.
Ha plogut molt, totes les vesprades. De matí hi ha boireta i fa fred, però és més que soportable i el lloc és meravellós, a més del tracte que tots ens donen i que ens fa sentir com en casa. Ara mateix estem al porx de la casa, a la llum de les veles sentint els grills cantar. Tots estan escrivint notetes per a la caixa dels abraços, així que jo vaig a ficar-me també.
21 de Juliol de 2010, Montacitos, Rep. Dominicana
Publicar un comentario