L'home que si estimava les dones

Avui he acabat de llegir el segon llibre de Millenium: La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina. 

Fa ben bé 5 hores que l'he acabat i encara puc sentir el nerviosisme al meu cos. Aquest Stieg Larsson és un crack, sí, com ja sap tothom s'ha convertit en un fenomen literari que ha sorprès arreu del món. Personalment reconec que en els últims anys els fenomens han fet que més bé evite llegir el que tothom llig, no m'agraden les modes, i per això necessite que deixe de ser novetat per a poder donar-li una oportunitat. 

Aquesta vegada he d'afirmar que el llibre mereix tota la fama que està tenint. Un llibre d'intriga, de detectius, sempre te una trama que enganxa el lector, però els llibres de millenium son molt més que això, perque són llibres d'actualitat, de temes que fan veure una sensibilitat en aquest lector que ja voldria jo poder transmetre a molts. A més la seua acurada forma de conectar els personatges fa que les coses més obvies no siguen observades pel lector fins que ell les ha narrat. 

Activisme social és una bona manera de definir el que Stieg Larsson ha fet amb aquests llibres. Lluita contra la corrupció dels poders que ens governen, pel malversament d'informació dels que ens deurien d'estar protegint, lluita contra el masclisme. 

El que més hem sorpren és com va morir. D'un atac al cor justament després d'entregar el tercer volum de la trilogia. Sembla com si la seua propia mort fora part dels esdeveniments que sofreixen els seus personatges. 

Estic desitjant anar a la biblioteca a pel tercer volum. Volia esperar a que se'm passés un poc "el mono", perquè durant les dos últimes setmanes sols he pogut passar el meu temps lliure llegint, i necessitava acabar el llibre  per poder dedicar el meu temps a altres coses. Però sembla prou probable que les altres coses hagin d'esperar a que acabe de llegir Millenium. 

Si voleu saber més sobre l'autor i els seus llibres podeu trobar més informació al seu web: http://www.stieglarsson.es/index.html