30 nov. 2010

I hem vas buscar en cada raconada.....

Aquest cap de setmana ha estat ple de sorpreses, per una banda jo preparant l'aniversari de Kike, amb eixa "quadrilla" d'amics que han vingut a postes a Vallada per a fer-li passar un dia feliç...

I d'altra Kike, preparant-me, sense altre motiu aparent que el seu amor per mi (i ara m'he d'imaginar tots entornant els meus ulls cap al dalt....).

Gràcies a tots, i gràcies a tú asbirlaor volador, que hem fas somiar, pujar als núvols i adonar-me que a pesar de tot segueixc amb els peus a la terra, perque des d'ací també es pot volar molt alt.



I així vaig buscar en cada raconada,
caminant sol sota les silencioses estreles.

I vaig ser un pelegrí durant llarg de temps,
un solitari somiador i desconegut
que es sentia estranger en terra estranya.

Fins que un dia vaig percebre,
el que de poderoses tenien les teues paraules.

Després vas fer crèixer en mi el teu art,
per baix de l'alè de la terrible tempesta,
tempesta que rugia sovint dins meu.

Un cel clar i ras ens cobreix des d'aquell dia,
cada vegada que els nostres ulls es creuen,
es impossible no sentir-se afortunat,
impossible fugir d'ells,
impossible no pensar cap endins,
que t'estime.
Publicar un comentario