23 sept 2010

Fi del viatge

Fi del viatge
La última setmana d’estança a Toronto va ser la més curta de totes. El dilluns per la nit vaig tornar de Ottawa i dissabte ja estaba de camí a casa. Durant eixos dies vaig intentar tornar als llocs que més m’havien agradat: passejar pel barri de Kensignton i visitar les galeries d’art del Destillery District.
Kensignton Market era un xicotet barri, format per uns 6 carrers entrecreuats, en el que podies trovar roba de tot tipus, quasi sempre de segona ma. Casetes de fusta, amb un átic que sembla amagar algún misteri mágic, pintades de colors vius i on venien de tot: collars, anells, barrets, i petits detalls que moltes vegades estaven fets amb materials reciclats,  hem va cridar l’atenció un anell fet amb el mànec d’un tenedor. Per suposat els preus eren desorbitats. Cap camiseta baixava dels 49$ (aproximadament 40€), i podies trobar fins a braguetes de lo més trendi, de colorets i amb puntilles de color, també per uns 20$...
Moltes vegades anavem a berenar, la fruita no és molt cara si sols compres 2 peces per al moment, així que durant aquesta última setmana varem berenar per allí un parell de vegades.
Amb Isabel, que és alérgica al gluten, a més de descobrir una bona amiga amb la que compartir lectures i perdre’ns per Toronto, he tingut l’oportunitat de conèixer el món del menjar sense gluten. Buscant a tendes on venen productes orgànics, i asssabentant-me que els crêpes de farina de risino són negres, però están bons.
Dimecres de matí tornarem a la AGO amb Rina, la japonesa de la nostra classe, i dijous decidirem anar a la Destileria. Un conjunt d’edificis que conformaven l’antiga destilería i que ara s’han reconvertit en espai cultural i artesanal. Grans naus amb interior alt que alberguen des de galeries d’art fins a botigues de roba que el mateix propietari de la tenda esta fent mentre tu estas allí. Barrets, guants i jerseys de llana, i també bolsos, cinturons i jaquetes de pell…. es com estar en un taller on pots comprar la peça i fins i tot demanar que te la facen al teu gust!!
La setmana va passar, ni més lent ni més ràpid del que esperava. Els dies eren llargs perque com vivia a una hora de la ciutat, eixia de ben matí per anar a clase (m’alçava a les 6h20 tots els dies)  i tornava a casa de nit, moltes vegades després de l’hora de sopar…
Ara de nou a casa comença una nova etapa. Buscar feina i una nova casa. Recuperar la vitalitat que de vegades ens dona la rutina, per a sentir-me activa, útil i satisfeta de mi mateixa…eixe és el repte d’aquest nou any: realitzar-me!

2 comentarios:

Kike Pérez Colomer dijo...

Realitzar-se deu de ser un repte diari ;-)
bs

Kike Pérez Colomer dijo...

bueno... més que un repte, algo que es faja sense pensar