25 ago. 2010

Un dia normal a Toronto

Hola familia i familieta,

Avui es el meu quart dia a Toronto, aixi que ara ja puc comensar a contar-vos cosetes de com funcionen aci les coses. Tal com vos vaig dir, la familia que m;acolleix es filipina, la casa es gran, per fora sols te la planta baixa, pero el sotano es com una altra planta, en comptes de cap a dalt, cap a baix. Ho tenen tot superorganitzat per a acollir estudiants, amb prestageries numerades i caixons i armaris etiquetats per a que cadascu tinga el seu espai. La veritat es que no son el que esperava, perque la forma de viure s'assembla a la d'una residencia, a penes els veig, Pero son amables i agradables, si no els veig es perque treballen i ella cuina superbe, aixi que tampoc vaig a queixar-me, perque aci es menja prou mal, perritos, pizza, i eixies coses.


Comparteixc habitacio amb una venezolana, Patricia, i a casa tambe viuen Aiko (japonesa), Tina (Brasilenya) i una altra xica de canaries, que ja torna este dissabte pero amb qui he conectat prou.

M'alce abans de les 6h30, si, mati, pero tenint en comptes que a les 22h ja estic al llit, el despertador no arriba a sonar mai perque desperte abans. Aci hi ha moltes hores de sol, i aixo m'agrada. Es fa de dia a les 6 i algo i fins les 8h30 no comensa a fer-se de nit. Aixi que el dia dona per a prou encara que hem gite prompte. Tarde 1h15 per anar de la casa a l'escola, un poc engorros, pero el barri es moooool tranquil, les cases son grans amb molta zona verda i casi res de trafia, el que hem dona certa pau que m'agrada.

Les classes no son gran cosa, la profe Lisa esta un poc pirada, ens fica Bob Marley a classe i quan entra es lleva les sabates per anar comoda fins que acabem la classe, cosa que hem sembla perfecta. El que no m'agrada molt es el metode, o millor dit el contingut, perque son coses que ja se: modals, passiva... Si seguim al mateix ritme la setmana que ve demanara que hem pujen de nivell, necessite que siga un poc dificil per a mi.

Toronto es mooolt gran. Carrers plans, cases angleses de fusta, i un centre economic amb gratacels. Si molt grans, pero que a mi no m'han impresionat, a pesar de ser els mes grans que he vist en ma vida. Preferisc les casetes de fusta amb buharilles i sotano. Ahir vaig estar passejant per la ciutat, primer pel llac Ontario, es enorme i te una illa en mig a la que pots anar en ferry. Jo anire amb bici, perque prompte m'hen deixaran una per a menejar-me per aci, jeje..

De vesprada vaig anar amb Isabel (una xica d'Albacete amb la que vaig a classe) a Young Street, el carrer mes llarg del mon!! 1896 km, i no m'equivoque. Per suposat el carrer ix de la ciutat, pero encara no he averiguat fins a quin numero arriba ni com pot creuar un mateix carrer diferents llocs.... Ja vos ho contare!


Avui el dia esta sent diferent, no he estat de turista, sino que m'he integrat en la vida canadenca. Aquest estiu vaig coneixer a una dona mentre sopavem a l'Ermita de Vallada, que va resultar ser canadiense i viure a Toronto. Esta casada amb un home de Xativa que porta 23 anys vivint aci, aixi que este mati he vingut a coneixer-los. Al final ella, Colette, tenia una reunio de treball, pero he dinat amb ell, Pablo, i hem estat dinant al solet del pati mentre hem contava com havia arribat aci.

M'ha deixat el seu carnet de la biblio, m'esta buscat una bici (la que tenia preparada per a mi es un poc gran, jeje...), i m'ha convidat a un parell de soparets en el club de boat (gent que te barquetes per a navegar pel lago), i en el de riders (ciclistes). Aixi que amb ells tindre l'oportunitat de parlar l'angles que no parle a casa, perfecte!!

I res mes, vos deixe. Ja vos anire contant. He fet algunes fotos pero ara no les puc penjar. La proxima entrada sera d'imatges.

Besets i apapachos per a tots!!

Pd: No tingau en comptes la falta d'accents... este
Publicar un comentario