Ja fa temps que pense que la natura és la que més em sorpren, pels seus colors, formes i paisatges, però també per la magia que pot desprendre.
En pocs dies, podrien ser inclús hores, seré mare i sé que l'experiència reforçarà eixe pensament.
Estes fotos les vaig fer ja fa un parell d'anys, en un moment trist en el què poques coses podien arrancar-me un somriure. Però els donyets de la primavera ho varen aconseguir i per això ara, que torne a sentir la màgia de la natura propet, els volia recordar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario