10 jun 2012

Montse





No recorde ben bé quin va ser el moment en què vaig començar a sentir simpatia per Montse, però va ser al poc de temps de començar a aparcar el meu cotxe al parking lliure del costat de la passarel·la de Gandia. Al principi no entenia quina era la seua funció, no sabia si treballava per a l’Ajuntament o si ho feia de forma autònoma, però el que si constatava és què cada matí em rebia amb un somriure i un càlid bon dia que em feia començar la jornada amb bones vibracions. 



Montse ha estat cada matí al parking des que vaig començar a treballar a Gandia, i he de dir que mai he sentit que em mirava amb cara de deure-li res. El parking és lliure i ella mai m’ha demanat diners, però en canvi si que s'ha encarregat d'avisar-me i mantenir-me al corrent de qualsevol avís necessari per als que aparquem el cotxe allí. Un matí m'acoste a ella, com qui té la intenció d'obtenir el meu tiquet a canvi d'una dòsi de la seua mirada alegre, i em conta que fa poc hi havia un animal mort al mig dels cotxes i que va estar allí fins que va cridar a l'ajuntament per que el llevaren. Una altra vegada va cridar a la polícia municipal perquè algú va intentar forçar una xica. Un descampat gran i perillós, pense jo, sort que hi ha aquesta dona per donar l'alerta en cas de qui haja algú sospitós. I així poc a poc vaig adonant-me que la seua és una funció necessària, i vaig coneguent-la més. Em va sorprendre un dia al confesar-me que si sabès de ciència certa que demà anara a morir, atracaria un banc, per poder tenir el plaer de fer-li sentir als banquers el que sentim nosaltres quan ens roben, i amb aquesta història em va calar. Un altre dia vaig ser jo la qui li contà que faig al meu dia a dia, i ella em parla de la seua filla; i així cada vegada que podem anem contant-nos un troçet de la nostra desconeguda vida, i jo vaig apreciant més i més aquesta dona que fins fa poc havia sigut una desconeguda. 





Catalana de naixement viu a Gandia des de fa més de 10 anys. Al principi formava part de l’Associació d’Aturats Aparcacotxes de forma regulada, però amb el temps abaca fent la mateixa tasca de forma voluntària, fora de l’associació, a canvi d'un donatiu que la gent li ofereix quan vol, sense cap mena de compromís ni obligació. Ans al contrari, jo pense que la gent li fa el donatiu de bon gust, perquè sap que a canvi Montse ofereix informació, vigilància del lloc i dels nostres cotxes, que per a la major part dels usuaris del parking, és una eina de treball, ja que venim de pobles veïns a Gandia per a treballar. 

Montse és una dona molt organitzada, primer saluda a la gent, accepta el seu donatiu  i anota el model de cotxe que ha de vigilar, encara que de fet, jo pense que els vigila tots. 

Fa uns mesos ens varem assabentar de què anaven a fer un parking de gestió privada, on no hi haurà cap tipus de vigilància, com indicava un cartell que a hores d'ara està tapat. Pot ser l'Ajuntament de Gandia s'ha repensat aquesta iniciativa que suposaria un increment de les despeses necessàries afegides al desplaçament per a tots aquells que cada dia aparquem allí, sia per anar a treballar, sia per anar de compres al centre de la ciutat comtal. Afortunadament els comerços de Gandia han fet patent el seu desacord, perquè s'han adonat que aquesta proposta els perjudicaria, perque afavoreix que la gent vaja a comprar als centres comercials on l'estacionament és gratuït. I amb aquesta dessició podrem seguir vegent a Montse cada dia i ella podrà seguir oferint-nos el seu somriure, la seua vigilància i els seus consells per a fer del parking un lloc més humà. 


 Separació entre la zona lliure i la zona privada

No hay comentarios: