Anit em vaig acabar
de llegir un llibre que tracta sobre una dona de 50 anys a qui li diagnostiquen
un tipus d’Alzeheimer primerenc. L’Alzeheimer sol ser una malaltia que afecta a
gent de la tercera edat per això també l’anomenem demència senil.
Però Alice no és
una dona major, ella en canvi està en la millor etapa de la seua carrera
professional. Està casada, té tres fills ja adults i és professora doctorada en
psicologia cognitiva i lingüística a Harvard i fa conferències arreu del món
sobre les seues investigacions, fins que un dia se li queda una paraula a la
punta de la llengua, se li oblida que ha d’agafar un avió, es queda estancada a
meitat d’una classe.....
El llibre ha rebut
nombroses i bones crítiques, del New York
Times i de la Dementia Advocacy and
Support Network, sobre tot pel plantejament que fa de la narració. Ja que
esta contat en primera persona, intentant veure tot el que li passa des del
punt de la persona afectada, i no des de com viuen la malaltia els qui la
rodejen, que necessiten tant de recolzament o més que qui és diagnosticat.
Sentir-se perdut en la narració quan un
capítol comença parlant de persones sense nom, una dona amb un xiquet, un home
amb un café.... no deu de ser ni mínimament semblant al que poden sentir les
persones que sofreixen aquesta dolència, però ens obri la porta de la
imaginació a un món d’incomprensió inclús entre els que pretenen entendre-lo.
Si teniu
l’oportunitat de que aquest llibre caiga en les vostres mans vos convide i
anime a llegir-lo. Jo el vaig comprar a un mercadet de carrer a Toronto per poc
més de 2$, i no se si estarà a la venta a Espanya, però si algú te ganes puc fer
de bibliotecària, i prestar-lo per un temps indefinit, el necessari per submergir-se
en aquesta història que a mi, personalment m’ha fet veure la vida amb una altra
perspectiva.
Enfadar-se perquè
la teua amiga no t’agafa el telèfon, sentir-se ofès perquè algú tinga unes
idees diferents a les teues, perquè no han fet el que esperaves.... són
problemes insignificants que no deurien d’amargar-li la vida a ningú. Hem
d’aprendre a ser més feliços i a valorar les coses que realment importen en la
vida, per a poder viure sense rencor i amb un esperit sà que ens permeta seguir
endavant amb un somriure a la boca.
El llibre es diu Still Alice, Encara Alice, i està
escrit per Lisa Genova. Podeu trobar més informació sobre el llibre i
l'escriptora a la seua web: Lisa Genova Això sí, tot està en
anglès!
No hay comentarios:
Publicar un comentario