Ja fa uns anys que Kike i jo entrarem a l'antiga fàbrica de Cerdà per fer unes fotos. En aquell moment desconeixia quina era la importància de la fàbrica. Sabia que havia sigut una empresa rellevant en Vallada, però poc més. Simplement el vaig acompanyar i vaig aprofitar per fer també algunes fotos del que anava vegent.
Ara, uns quatre anys després, ja sóc mig valladina. En pocs dies seré mare d'una criatura filla d'este poble que m'ha permés acabar d'integrar-me, coneixer a la gent que té coses en comú amb mi i deixar-me veure per a què la resta del poble sàpiga qui sóc.
Durant estos dos mesos d'estiu que he estat de baixa he tingut l'oportunitat de coneixer un poc millor a les xiques que també han sigut o seran mares aquest any, però també he pogut començar a participar en un projecte molt interessant: el Museu del Vímet i l'Artesania de Vallada. En concret aquestos mesos els hem dedicat a muntar una exposició per a festes que ha sigut tot un èxit, i a partir d'aquest projecte que espere poder seguir tirar endavant, he arribat a entendre el paper d'aquesta empresa en la història de Vallada.
I és que durant molts anys, més de 150, el poble de Vallada s'ha dedicat a la fabricació de cistelles, cadires i mobles de fibres vegetals, sent aquesta fàbrica una de les últimes en tancar i també de les més importants, ja que en els seus millors moments donava faena a més de 250 persones. I tot això ha fet, que jo que no sóc filla d'este poble, m'haja emocionat i se m'hagen posat els pels de punta en més de 4 ocasions mentre veia a la gent passejar-se per l'exposició, recordant moments emotius i revivint experiències personals que resorgien a flor de pell amb una simple mirada, un gest o unes paraules.
Per tot aquestos motius avui publique estes fotos, des del respecte. Sent conscient de que poden fer aflorar moltes emocions en la gent que allí treballava, però amb l'esperança de què es miren com a part del patrimoni local que encara estem a temps de rescatar.
En els següents enllaços podeu veure les fotos dels fotògrafs Kike Pérez i Colomer i Araceli Calabuig del mateix lloc. I també llegir la història personal de l'escriptor Santi Boix.
